Inici

     
 

 

Presentació

 

Introducció a la Teoria

 

Teoria Unica

 

Que es l´Energia?

 

Reflexió Metafísica

 

Avatars

 

Videos

 

Promoció

 

 
UNA NOVA VARIABLE


 

   

Abans de ficar-nos en farina he de fer una introducció a una cosa que a tots ens resulta tabú, però que és fonamental per a poder quadrar i entendre-ho tot. Bé la malaida parauleta és ni més ni menys que:

ANIMA

Però compte, jo parlo d'un ànima física -no mística- és a dir en un sentit estrictament científic. Dic que és una energia i com a tal ha d'estar compossada per fotons, és a dir, matèria. Infinitesimal sí, però matèria al cap i a la fi, és a dir quelcom físic, real, una variable X.

Sense entrar en el camp purament científic, existeixen evidències que qualsevol pot percebre de que els fotons tenen massa. Per exemple, durant la nit el so corre més –al tenir menys matèria que ho frena- fins i tot les olors són més intensos, per la mateixa raó.

Segons la meva teoria l'ànima seria el que Sigmund Freud va denominar el subconscient. És a dir, quelcom del que no som conscients, o el que és el mateix, alguna cosa sobre la que no tenim cap control. Per a tractar de defensar aquest tema tan tabú -yuyu- us adjunto a continuació la definició de la paraula ànima, segons la Real Acadèmia de la Llengua Espanyola:

"Substància espiritual i immortal, capaç d'entendre, estimar i sentir, que informa al cos humà i amb el constituïx l'essència de l'home"

Bé, en primer lloc ens parla d'una "substància" o el que és el mateix, quelcom real, quelcom físic! i ens informa: "capaç d'entendre, voler i sentir" , és dir que és independent, i afegeix: "que informa" segueix parlant en tercera persona, o sigui d'un tercer. Sí, realment és al·lucinant com poden definir una cosa de la que no tenen constància? Senzillament, són intel·ligents i es mullen, perquè avui dia solament un neci posaria en dubte l'existència de l'ànima.

L'ànima és un instrument del que la consciència es val. És una energia –matèria- que cohabita en el nostre cos -des que naixem fins al final de les nostres vides- i interactua amb la nostra ment, però que no habita en ella i és independent –va a la seva bola- Bé, això a primera vista sembla gairebé inconcebible, que l'ànima sigui independent, o el que és el mateix, que tingui voluntat, però el que si podem arribar a entendre és que nosaltres no controlem els nostres sentiments –com tampoc controlem el nostre destí- Perquè nosaltres no sentim ni amb el cor –múscul- ni amb la ment –ordinador- Per exemple, la música – importantíssim llenguatge còsmic que converteix els sons en sentiments- l'entenem perquè la sentim –és el que traduïx el missatge al cervell- però mai podríem inventar un robot que entengués la música, no la podria sentir.

L'ànima és el que ens fa únics, individuals, és el nostre codi de barres, que ens determina un caràcter, que ens defineix o el que és el mateix, que ens dóna fi. Lògicament perquè abans ens ha donat un principi, és per tant el que fa que puguem estar limitats en el temps, que existeixi el temps.

En realitat a la Vida hi ha solament dues coses que no tenen solució. Una ja la coneixem tots, la Mort, i l'altra és l'Amor. Perquè no en va ambdues coses estan regides pel mateix instrument, pel nostre desconegut i inseparable amic.

L'home sempre tracta de controlar-lo tot, però si tirem la vista enrere, ens adonem que, paradoxalment, la Humanitat evoluciona en la mesura que va soltant llast, és a dir, en la mesura que és conscient de la seva falta de control – de la seva insignificança – Per exemple; el fet d'acceptar i d'assumir que no érem el centre de l'Univers, ens va recompensar amb un gran salt evolutiu. L'evolució és quelcom que té un moviment uniformement accelerat i que avança en progressió geomètrica. Així doncs, el salt que podem donar si arribem a assumir aquesta realitat de que no som amos del nostre destí, pot ser brutal.

I he d'insistir en la importància de perdre-li la por a la paraula, perquè és fonamental per a poder completar el puzle, i poder passar pantalla. Així doncs, m'heu d'acceptar polp com animal de compañia, o almenys concedir-me el benefici del dubte.

(En la secció videos, i per a reforçar aquesta teoria, afegeixo un video d'Eduard Punset entrevistant a un Neurocientífic, on el lliure albir queda molt en dubte)

 

 

"La vida és el que ens succeix mentre nosaltres estem

ocupats fent altres plans"

Jhon Lennon