Inici

     
 

 

Presentació

 

Introducció a la Teoria

 

Teoria Unica

 

Que es l´Energia?

 

Reflexió Metafísica

 

Avatars

 

Videos

 

Promoció

 

 
TEORIA UNICA


 

  EMC2 einstein

Einstein, home religiós, va passar la segona part de la seva vida buscant el que ell anomenava l'equació del tot, la teoria que unifiqués i donés sentit a totes les lleis de la física. El seu argument era la seva cèlebre frase de :

"Déu no juga als daus"

Com ja he dit anteriorment no la podia trobar perquè ja l'havia trobat! La tenia als nassos. El que succeïx és que ell arriba a l'equació a través dels nombres, i com ja vinc defensant, els nombres no posseïxen tota la informació.

La meva teoria parla de l'ànima com quelcom físic, és a dir real. S'han realitzat experiments en els quals s'ha pogut comprovar com en el precís instant d'expirar el cos es succeïa una molt petita, gairebé menyspreable, perduda de pes. El cas és que agafant aquest camí tabú de l'ànima surten tots els nombres, tot s'ordena. El cos és el que ens limita en l'espai, però la vida és cartesiana, ja que es tracta d'una relació espai-temps. Bé doncs l'ànima vindria a ser la variable que ens falta. Seria un instrument, com el cos -encara que bastant més petit- Instruments que lògicament tindrien dues funcions distintes. Sobre una gràfica tindríem l'eix X (espai-cos) i l'eix I (temps-ànima):

grafi

Naturalment aquesta teoria xocava amb la realitat científica establerta. L'ànima seria una energia i com tal deuria estar composta de fotons, per tant estaríem parlant de matèria, és a dir d'una variable x. Però els científics no el reconeixen aquesta propietat al fotó, i sostenen que la seva massa és nul·la.

Lògicament si els fotons tenien massa nul·la aquesta teoria queia o més ben dit, s'esvaïa com la massa del fotó. Així doncs, amb aquests arguments, em vaig dirigir un dia al Museu de la Ciència de Barcelona a veure una exposició sobre la teoria de la relativitat d'Einstein que realitzava un físic de la Universitat Autònoma, més o menys de la meva edat. El cert és que l'home va ser brillant perquè va fer una exposició a nivell domèstic, clara i concisa, que fins i tot jo vaig aconseguir entendre. Al final la gent va realitzar una tanda de preguntes i algú va preguntar precisament allò, que si els fotons tenien massa. Ell, òbviament va contestar que, no que eren energia però que mancaven de massa. Quan tots varem marxar, jo em vaig apropar a ell, li vaig explicar la meva hipòtesi i al final li vaig comentar:

"Això de que els fotons tenen massa nul·la no pot ser; primer, perquè tomba tota la meva teoria, i segon, perquè si els fotons tinguessin massa nul·la l'equació d'Einstein - omnipresent en tot l'acte - no es compliria! Si multipliquem la velocitat de la llum al quadrat per zero, ens dóna 0"

Va atendre molt amablement tot el que li anava dient però tenia pressa, li vaig donar un manuscrit i se'n va anar sense donar-me una resposta concreta. Al cap d'uns mesos vaig buscar informació sobre ell en internet i vaig aconseguir el seu telèfon. El vaig trucar per tractar d'entrevistar-me amb ell, però em va dir que el meu treball era més aviat filosòfic. "Sí, però i allò de la massa? "Li vaig advertir jo; llavors per fi em va explicar que en realitat no és que fos 0 sinó que es tractava d'una indeterminació, d'un 0/0. Jo en aquell moment no sabia que m'estava parlant -encara que després vaig recordar els limitis aquells que tant me'n van fer suar al seu dia- llavors li vaig contestar; "Be, doncs si tu contínues capficat en que els fotons tenen massa nul·la no podem continuar perquè aquest és el cavall de batalla, si em tombes això m'ho tombes tot". De manera que tots dos vam pengar el telèfon. Aquella nit al taxi -la meva feina- jo anava donant-li voltes a l'assumpte, el cap m'anava a mil per hora. Tot el meu treball trontollava i necessitava imperiosament trobar l'explicació, la lògica, la sortida I la vaig trobar!

L'endemà li vaig escriure el següent e-mail:

 

¡EUREKA!

Perdona que et torni a molestar però és que és superimportant. Com et pots imaginar he estat reflexionant sobre la nostra conversa d'ahir. Una de les lleis de la termodinàmica diu que "l'energia no es crea ni si destrueix, es transforma". El que ve a dir aquesta llei és que la llum es cristal·litza, es solidifica, canvia d'estat. Però òbviament per solidificar-se ha de tenir alguna cosa. Et puc assegurar que si els fotons tinguessin massa nul·la ja no només no existiria l'ànima, sinó que no existiria res de res, ni tu, ni jo. Tu em parlaves d'una indeterminació, d'un 0/0. D'acord, nosaltres no tenim els mitjans matemàtics per poder determinar-ho, però una cosa és que la massa sigui indeterminada i una altra molt diferent és que sigui nul·la, és a dir 0.

M'he posat a donar-li voltes a l'equació d'Einstein i esprement-la una mica més he ensopegat amb dues lleis universals noves. M'he donat compte de què ja no només no pot ser 0 la massa, sinó que la velocitat tampoc!. De fet en la vida no hi ha res que tingui moviment 0, en els sòlids més sòlids els àtoms s'estan bellugant, hi ha una vibració. Per tant cap de les dues variables poden ser 0 perquè llavors es desintegraria en el NO RES, en l'Origen (abans del Big-Bang).

A la teva exposició vas comentar que si aconseguíssim travessar la frontera de la velocitat de la llum el que succeiria és que entraríem com en una altra dimensió. Efectivament perquè la velocitat de la llum i el 0 són els Límits de la Realitat, de la Vida, d'aquesta dimensió. La massa i l'acceleració són inversament proporcionals. El fotó és infinitament petit, tan petit que pot viatjar a la velocitat de la llum, però òbviament la seva massa no pot ser mai 0 perquè llavors ja no seria res, no seria real. Com podria viatjar a cap velocitat si no és res? Així doncs de l'equació d'Einstein es dedueixen dues lleis universals:

1ª Tot el que percebem és Matèria (tot es física, tot es Realidad, tot es Vida).

2ª Tota aquesta matèria està en moviment.

Però és que la Vida és això matèria en moviment. De fet la famosa equació d'einstein no és res més que "l'Equació de la Vida". Espai-temps, és a dir, massa en moviment -el temps existeix perquè existeix el moviment - I la podríem formular tranquil·lament de la següent forma:

Vida (energia) = Espai (massa) . Temps (velocitat)

Espai-temps (cos-ànima). Si n'elimines una de les dues automàticament elimines l'altra, perquè les dos van lligades -2 en 1-, ja que és completament inconcebible tractar d'entendre-les separadament. De fet això és precisament el que passa en la mort. La variable temps (ànima) passa a valer 0, el cos mor i la Vida acaba, 0.

A més a més tot això és molt fàcil de demostrar. Mesurant el pes de qualsevol animal (ánima) en el moment d'expirar, se n'ha de produir una perduda de pes, infinitessimal Sí! però pes, és a dir MATÈRIA.

Tot comença amb el famós "Big-Bang" que no és res més que un esclat de Llum. Tota aquesta energia va anar canviant d'estat, refredant-se i solidificant-se, fins a crear-se el que avui coneixem com Univers. El nostre concepte de Vida s'ha de revisar perquè en realitat Tot el que percebem és Vida! -és a dir, massa en moviment- De fet s'estan realitzant experiments amb una cosa que anomenan " accelerador de partícules " -són una mena de tubs on treballen amb la part de matèria més petita, fotons- que més o menys consisteix en introduir dos fotons per dos conductes diferents i fer-los xocar. Els científics estan al·lucinats perquè diuen que desapareixen. Efectivament, això té aquesta explicació, aquesta lògica. El fotó és la part de matèria més petita, ja no es podria desintegrar més. Quan xocar un amb l'altre, que succeeix? Doncs que s´atura, que les velocitats s´anul·len , 0, i senzillament es desintegren en l'Origen.

Així doncs, tot esdevé del mateix lloc, de la llum. I encara que pugui sonar metafòricament, podríem dir que en realitat tot és llum.

 

"Si vols resultats diferents, no facis sempre el mateix"

Albert Einstein......